El single de la Festa Major

Josep Forasté

Josep Forasté

Portaveu del Grup Municipal Decidim Vila-seca - Acord Municipal. Casat i amb dos fills. Graduat en Administració i Direcció d’Empreses per la UOC. He estat graller de la Colla Gegantera, sóc del Ball de Diables, he participat molts anys a Els Pastorets i formo part del grup de teatre La Tramoia. Vaig participar activament en les consultes populars amb Vila-seca Decideix i sóc membre actiu de la territorial de l’ANC a Vila-seca.

EL SINGLE DE LA FESTA MAJOR (CARA A)

S’ha acabat la Festa Major d’Hivern de Vila-seca, “Sant Antoni 2019”, i tots ens hem de felicitar perquè, un cop més, l’esforç i la dedicació anònima i generosa de moltes i moltes persones (les entitats les fan les persones) ha donat els seus fruits i hem pogut gaudir de moments espectaculars, moments emotius, moments d’alegria o moments de germanor; i és precisament l’acumulació de tots aquests moments el que un s’emporta quan acaba la festa major i en fa balanç. Jo personalment m’emporto molts i bons moments i és de justícia donar les gràcies i felicitar a totes les persones i entitats que els han fet possibles i, especialment, aquelles que ha oblidat esmentar el programa oficial: El Casal Popular El Rebotim que ens organitza la Fabrilada -que ja forma part important de la Festa Major- i la Coordinadora Feminista de Vila-seca que, sense gaire suport institucional, ha estat a totes les festes vetllant per les dones des del seu Punt Lila.

A totes aquestes entitats i persones (amb un afecte especial vers les entitats que em permeteu viure la festa des de dins) moltíssimes gràcies per tot el que doneu al poble, per la vostra dedicació, pel vostre esforç, per sostenir la nostra cultura col·lectiva, per la vostra generositat i per crear aquesta màgia que ens embolcalla a cada festa major!!

 

EL SINGLE DE LA FESTA MAJOR (CARA B)

Fins aquí el que m’hauria agradat escriure de la nostra Festa Major, però, com tantes coses a la vida, ha tingut una cara B, un revers “tenebrós” de despropòsits, tossuderies i qüestions mal plantejades, que l’orgull malentès al que ens té acostumats l’equip de govern nega com un nen petit al que enganxes amb una malifeta, generant més problemes, enfrontaments innecessaris, no buscant solucions i malmetent part d’aquesta feina immensa que es fa des de les associacions i les persones que s’impliquen amb la festa major. Per anomenar-ne alguns:

  • Pagament amb targeta: sota l’excusa de no haver de manegar diners en efectiu per la gran responsabilitat que això comporta, es va decidir que només es podien pagar les entrades dels actes de la festa major amb targeta bancària. Això provoca grans inconvenients a molts veïns i veïnes del municipi que per edat, conviccions o situacions diverses, no tenen una targeta bancària, amb situacions delirants com la d’un senyor gran a la porta del patronat, al qual vaig haver de comprar l’entrada del ball de festa major, ja que venia amb els cinc euros justos a buscar-la i no disposava de targeta, ni allí ni a casa. Les decisions de l’administració han de ser per millorar la vida de les persones, no per complicar-la encara més. Cal planificar bé les coses i si no se’n sap més, deixar que les planifiqui algú altre.
  • Els soldons: una de les “regidorades” més emblemàtiques del mandat, que unida al fet de no voler manipular efectiu per part dels funcionaris, va ser perfecte per derivar el problema a les entitats, a les quals, a més, se’ns va prohibir fer tiquets de consumicions. I és que el recorregut per demanar una consumició ha estat “kafkià”: Entraves i havies de fer cua per canviar euros per soldons (1 euro = 1 soldó) en qualsevol de les barres i “llogar” per un euro més el got per consumir. Durant la nit anaves fent cua per canviar més soldons si se t’acabaven i al final de la festa, tornaves a canviar els soldons que et sobraven a euros i recuperaves l’euro de lloguer del got si conservaves el tiquet de resguard corresponent. Com que havies d’explicar tot aquest muntatge, una per una, a totes les persones que venien a la barra, els taps que es feien eren siderals i el regidor de festes assenyalant les entitats i fent-les culpables. Zero autocrítica, que ells no s’equivoquen mai.
  • El Pavelló d’Esports: com que ara fa dos anys vam descobrir que som terra de vents i tenim un Ajuntament “pobret” amb recursos molt limitats, no tenim més opció que concentrar concerts a l’únic espai que disposem, el Pavelló Municipal. Un equipament pensat per l’esport amb una acústica impossible. I convençuts que a base d’insistir podem transformar la realitat, vam tocar el cel el dia del Ball de Feta Major, on en poc més d’una hora, l’orquestra va enviar a la majoria de la concurrència cap a casa a consumir pastilles pel mal de cap de forma compulsiva. Però tothom tranquil, segur que trobarem algú a qui carregar el mort i seguirem anant al Pavelló, que no és apte per jugar-hi a basquet (les cistelles estan per estrenar) però ideal pels concerts de Festa Major.
  • Sweet California: des del respecte màxim pels gustos de tothom i la varietat, sorprèn que programis l’actuació d’un grup musical on el públic majoritari son menors d’edat, un divendres a dos quarts de dotze de la nit. Però el que és delirant és que pretenguis allargar la festa fins les dues de la matinada quan el concert s’acaba a la una i no tens preparat res més. Potser esperaven un Karaoke espontani dels assistents, però a aquestes hores la canalla ja hauria de ser al llit, i no quedava ningú per cantar…
  • El Seguici i el Cavall Alat: Com a persona que estima la cultura popular i admira profundament l’obra d’Antonio Mas, només puc tenir bones paraules pel Cavall Alat, una bèstia preciosa, que després de l’estirada d’orelles inicial per la “regidorada”, segur que la gent l’acollirà i el podrem gaudir en moltes jornades. Ara bé, després de tenir les entitats més de tres hores al carrer, amb un fred polar, si muntes un piscolabis d’agraïment i “t’oblides” d’avisar algunes entitats, cal ser prou honrat per admetre l’error, demanar disculpes i convidar ni que sigui a última hora a tots els participants del Seguici, enlloc de culpar als representants de les entitats amb expressions ofensives o fer mentir l’Alcalde al Plenari. La perfecció no existeix, i quan abans ho acceptin alguns, abans començarem a millorar i deixarem d’ensopegar un i altre cop amb la mateixa pedra.

Em deixo coses al calaix, i probablement l’equip de govern titllarà aquestes paraules de falsedats que només busquen embrutar el seu prestigi, però després de vint anys de majoria perfectament absoluta, que l’únic recurs que tinguis davant dels errors sigui culpar als altres, és molt preocupant i un símptoma evident del biaix que hi ha entre algunes persones i la realitat que les envolta. El handicap és que tinguin responsabilitats polítiques.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *