Les teves mans poden salvar vides

Marina Roure

Marina Roure

Graduada en Medicina amb especial implicació en emergències mèdiques. Instructora en Suport Vital Bàsic i DEA pel Consell Català de Ressuscitació (CCR) i membre agregada de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Vila-secana de naixement, està vinculada al Ball de Diables de Vila-seca i ha format part activa del Club d'Atletisme de Vila-seca i dels Xiquets de Vila-seca.

Les teves mans poden salvar vides.

I les de nenes i nens, avui i demà, també.

El passat divendres dia 30 es va presentar una moció al Ple de l’Ajuntament  per a impulsar la formació en ressuscitació cardiopulmonar als centres educatius de Vila-seca i adherir l’Ajuntament a la campanya encapçalada pel European Resuscitation Council “Els nens poden salvar vides”.

La meva sorpresa ha estat saber que la moció ha estat rebutjada pel Grup de Govern (CiU), malgrat comptar amb el suport de tota la oposició (Cs, VSEC, PSC, DVAM í PP). I no sé què em preocupa més: el fet que s’hagi rebutjat, o el fet que les persones que han de vetllar pel poble, no considerin un tema com aquest de suficient importància. El desconeixement i desinterès del Govern Municipal resulten indignants quan es tracta de temes tan sensibles i vitals.

A Europa hi ha una aturada cardíaca cada 45 segons. A Catalunya l’estimació suposaria 10 aturades diàries (dades del Consell Català de Ressuscitació -CCR-). Pràcticament el 90% de les aturades cardiorrespiratòries esdevenen en un entorn aliè als hospitals i, conseqüentment, la persona que haurà d’atendre la víctima -en la immensa majoria dels casos- no és un professional mèdic i no té les nocions bàsiques per a avaluar-la. Això fa que la possibilitat de supervivència després de patir una aturada, passi ineludiblement per estendre als ciutadans la formació en suport vital bàsic.

Pels que penseu que no és necessària la realització de RCP per part dels ciutadans abans de l’arribada del servei d’emergències, us diré que essent la gran majoria de les aturades en un entorn extrahospitalari, implica que no tinguem una ambulància preparada per a socórrer-nos a cada cantonada. Cada minut que passa, compta. I una demora només de 10 minuts, suposa una davallada de la probabilitat de supervivència de quasi un 90%.

percent_superviv
Evolució de l’índex de supervivència en funció del temps de resposta

Per què és important el coneixement sobre el Suport Vital Bàsic (SVB) i Desfibril·lador Extern Automàtic (DEA)?

  • Pràcticament el 90% de les aturades cardiorrespiratòries esdevenen en un entorn aliè als hospitals.
  • Més del 75% de les aturades circulatòries ho són amb fibril·lació ventricular i aquestes només reverteixen amb desfibril·lació. Per tant, la desfibril·lació precoç (<5 min) és el procediment aïllat de ressuscitació que salva més vides.
  • L’inici de la RCP i l’aplicació (si cal) de la desfibril·lació no es pot demorar més de 8 minuts. Sinó, la supervivència és inferior al 10% i les seqüeles molt severes.

La realització d’una sèrie d’accions, totes elles importants, que configuren el que es denomina “La Cadena de la Supervivència”, suposa una supervivència superior al 60%.

cadena_superviv
La Cadena de Supervivència

En situacions d’estrés, la nostra capacitat d’anàlisi i adaptació es pot veure afectada. És per això que les habilitats s’han d’entrenar; i no nomes això, sinó que s’han de refrescar cada cert temps. Per això la idea d’ensenyar només una vegada en tota l’escolarització la RCP, com proposa l’Equip de Govern, NO és una solució vàlida.

Per tal d’adquirir les habilitats per auxiliar a les víctimes afectades de mort sobtada, el CCR, seguint les guies i orientacions del European Resuscitation Council (ERC), proposa la formació a través de cursos dirigits a la població.

I què millor que començar a treballar aquestes habilitats des de ben petits? A la llarga, tindrem una bona part de la població ben formada. És per això que crec de vital importancia, i mai més ben dit, la introdució de la formació en RCP en el currículum escolar i l’ensenyament d’aquestes tècniques a professors i alumnes. I la resposta de la Regidora de Salut, Lucía Teruel, indicant que la RCP i el SVB requereixen un grau de maduresa major de l’alumnat s’allunya de la realitat que he viscut com a formadora, impartint cursos a nens i nenes de fins a 5 anys, quan la moció proposava de 12 a 18 anys. De fet, l’experiència com a formadors ens ha ensenyat que, moltes vegades, és precisament la canalla qui més atenció presta a les formacions i qui millor absorbeix nous coneixements, que després transmet de forma gairebé exacta als seus progenitors i familiars. Cal remarcar que en els països nòrdics aquesta formació s’inicia a l’escola primària i estudis alemanys sobre la matèria indiquen, textualment, que “The earlier in the life of a student BLS-instruction begins, the more successful the training is“. És a dir, com abans millor.

nens_poden_salvar_vides
La canalla: un element fonamental en la Cadena

En aquest sentit, cal destacar l’experiència al nostre país dels programes de formació en SVB en els quals he tingut la sort de col·laborar. Les ganes i l’interès que hi posen, tant grans com petits, i la gran capacitat d’integració dels coneixements que demostren, em transmeten que alguna cosa estem fent bé. I si aquests programes funcionen arreu, si és una recomanació del European Ressucitation Council i si, a més a més, sovint són a cost zero; per què a Vila-seca hem de ser menys? Ens importa menys la salut dels nostres ciutadans?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *