A propòsit del Consell d’infants…

Josep Forasté

Josep Forasté

Portaveu del Grup Municipal Decidim Vila-seca - Acord Municipal. Casat i amb dos fills. Graduat en Administració i Direcció d’Empreses per la UOC. He estat graller de la Colla Gegantera, sóc del Ball de Diables, he participat molts anys a Els Pastorets i formo part del grup de teatre La Tramoia. Vaig participar activament en les consultes populars amb Vila-seca Decideix i sóc membre actiu de la territorial de l’ANC a Vila-seca.

 …si et penses caçar l’estrella no vagis baladrejant,
humiteja’t la parpella amb tres llàgrimes d’infant,
ajup-te fins al temps que eres infant.

Fragment del Poema de Nadal de Josep Maria de Segarra


Quants cops les orelles dels nostres infants no han de sentir frases com “ja t’ho explicaré quan siguis gran” o “no li feu cas que és petit i no sap el que diu”? Inseguretat en forma de paraules que els adults utilitzem per evitar donar explicacions, respondre preguntes incòmodes o acceptar veritats, i que molt sovint, no deixen de ser una defensa matussera per no acceptar les nostres pròpies limitacions, perjudicis i d’altres misèries que anem acumulant amb el pas dels anys i que acostumem a dir-ne madurar per justificar-nos i no haver de fer front a la nostra pròpia mediocritat.

Per norma general, la ment d’un infant és neta, sense prejudicis, disposada a enfrontar-se a tot, plena dels recursos que dóna no conèixer limitacions, amb una gana desmesurada per descobrir coses i una imaginació desbordant capaç de resoldre amb èxit tots els atzucacs que la vida els posa al davant…. I sota aquest paradigma, a través dels ulls dels infants, la vida es converteix en un món de possibilitats infinites per experimentar, una VIRTUT impagable que, incomprensiblement i de forma majoritària, anem destruint a mida que ens fem grans.

És la nostra responsabilitat i el nostre deure, com adults, acompanyar els nostres infants a conservar aquest do tot el temps que sigui possible, a cuidar-lo, gaudir-lo i utilitzar-lo, i també és el seu dret, el dels infants, de gaudir de totes les eines i possibilitats per expressar-se, desenvolupar-se i actuar sobre el seu entorn, no només com un procés d’aprenentatge (seria llarg el debat sobre qui hauria d’aprendre de qui) o com una manera de madurar, que també, sinó per la seva condició de membres de ple dret de la societat de la qual formen part, amb inquietuds pròpies i capacitat per resoldre-les.

I no es tracta d’iniciatives com les xerrades del Pla Educatiu d’Entorn, amb un discurs i una posada en escena molt “definits” que no deixen gaire marge de maniobra, no es tracta d’omplir la sala de plens d’infants i joves dos o tres cops l’any deixant-los llegir algun discurs que acabarà el recorregut quan s’apaguin els llums, es tracta d’apoderar els nostres infants i joves, de capacitar-los i donar-los els instruments per saber reconèixer les seves inquietuds, definir-les, i treballar per desenvolupar-les des del debat, la negociació i la iniciativa pròpia. Demostrar-los que són els protagonistes del seu present i que a ells els correspon definir-lo, que formen part de la nostra societat d’avui. Amb aquest objectiu vam proposar al Ple del nostre Ajuntament la creació del Consell d’Infants i Adolescents, una eina molt efectiva en aquest àmbit.

Malauradament, l’equip de govern la va rebutjar… els infants i joves de Vila-seca hauran d’esperar que els adults que convivim amb ells acabem de madurar…

 

Josep Forasté

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *