Passejant per Vila-seca

Teresa Roigé

Teresa Roigé

Mestra d'Educació Infantil i Primària, llicenciada en Geografia i Història i formada en Coeducació. La meva vida laboral ha girat a l'entorn de l'educació i gairebé sempre a Vila-seca, a les escoles de La Plana i A. Torroja i Miret de Vila-seca. Jubilada recentment, després de quatre anys d'assumir la direcció d'un centre educatiu.

Aquests últims mesos, a Vila-seca, he vist com arrencaven cartells un cop acabats de penjar amb l’única finalitat d’evitar la visibilització de les opinions d’aquells que pensen diferent; he vist llençar objectes i havia sentit insults provinents de balcons contra gent que es manifestava pacíficament pels carrers… Però mai no m’hauria imatginat viure la situació amb què em vaig trobar el 3 de gener.
El cas és que aquell vespre, en passar davant d’una botiga de queviures del poble, vaig veure fruita esclafada a uns metres de la seva porta i una llimona sencera rodolant carrer avall. Vaig pensar que havia caigut i, en tornar enrere per deixar la fruita recollida a la caixa, em vaig trobar l’amo de l’establiment paralitzat per la impotència. Mentre controlava una noia que anava fins al fons de la botiga, el grupet d’adolescents que l’acompanyaven es quedaven fora i llençaven la fruita per terra.

Quan el botiguer m’ho va acabar d’explicar, aixecant les espatlles amb actitud d’incomprensió, vaig demanar als adolescents:
– I això? Què feu?
Immediatament, en sentir-me parlar en català i lluny de sentir vergonya per allò que estaven fent, se’m van enfrontar de forma violenta i repetint a crits
– Puigdemont, Puigdemont! Vete a Bruselas con él!!!!
Van aconseguir fer-me fora d’allí, mentre ells s’hi quedaven. Un cop informada la guàrdia urbana, sé que hi van anar ràpidament.

A la nit, al recordar la situació viscuda, m’imaginava el dia a dia aquests nois i noies a casa, en les relacions amb les seves famílies, amb les amistats, als centres escolars on suposo que encara van i,
potser per deformació professional, vaig pensar fins a quin punt n’és de difícil educar aquests infants i joves en l’empatia, en el respecte envers els altres, en els afectes, les emocions, els valors…
Decididament, tenim un problema, si no som capaços de veure com el jovent rep uns missatges carregats de rebuig cap a la diferència i que viu l’enfrontament, l’insult, la força i la impunitat com a valors que els faran guanyadors.
El municipi, a més a més de les famílies i dels centres educatius, hauria de tenir un paper destacat en l’educació d’infants i de joves si volem canviar la situació actual. Cal que invertim recursos econòmics i humans en els centres ja existents per reforçar l’educació afectiva i emocional, les relacions de respecte envers els altres i les seves diferències i d’aquesta manera serem agents
actius en la construcció del sentit de comunitat i civisme en la població futura del nostre poble.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *