No és justícia, és venjança
Josep Forasté
Ahir, un jutge substitut del jutge substitut del jutjat de vigilància penitenciària, fent seguidisme de la fiscalia i de les interpretacions parcials i esbiaixades del dret del Tribunal Supremo, va revocar el tercer grau als presos polítics catalans. Per tant, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull (a partir de divendres), Joaquim Forn, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart tornen a quedar tancats permanentment, perdent uns drets dels que sí gaudeixen altres presos amb condemnes per delictes reals de molta gravetat.
Ahir també, amb una cambra molt dividida i sota altíssimes pressions polítiques, el Parlament Europeu retirava la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, en un acte més de repressió política de la dissidència.
Des del Referèndum de l’1 d’octubre del 2017, ja són més de 3.000 les persones represaliades arreu del país (algunes de les quals de Vila-seca) només per defensar els drets fonamentals de tothom.
I mentre un estat corrupte i de corruptes afins al règim amb la monarquia al capdavant, que s’han embutxacat diners a palades i continuen campant lliurement, mentre les cues dels bancs d’aliments cada dia són més llargues, els abusos de la banca més persistents i la pèrdua de drets més clamorosa, la mal anomenada justícia espanyola es posa de perfil per abocar tota la seva ràbia contra Catalunya i contra aquelles persones que en algun moment han gosat alçar la veu per denunciar aquesta situació, perquè el seu objectiu no és la justícia, és la venjança contra tot aquell que posi en dubte el règim corrupte del 78 i una casta de privilegis, whisky i puro a l’entorn de la llotja del Bernabeu, en què la judicatura hi té un espai reservat on rebre i donar copets a l’esquena i observar amb autocomplaença pornogràfica la seva pròpia obra.
