Els fets d’octubre (de 2017)

Robert Rodríguez

Robert Rodríguez

Portaveu adjunt de Decidim Vila-seca. Vaig néixer a Vila-seca el 1973. Casat i pare de dues filles, sóc Diplomat en Ciències Empresarials i Llicenciat en ADE per la URV, API i Administrador de Finques, activitat que desenvolupo en el municipi. Estic vinculat a diverses associacions de Vila-seca, com El Pont de Fusta, el Ball de Diables, la Secció de Muntanya de l’AC o el grup de teatre La Tramoia. També exerceixo com a actor de cinema i teatre amb altres companyies de Tarragona i Barcelona. Vaig ser un dels impulsors de Vila-seca Decideix l’any 2010.

Avui en dia els fets se succeeixen a una velocitat vertiginosa però, aquestes darreres setmanes, aquesta velocitat ha esdevingut gairebé inabastable. Inabastable en el sentit que, si ja normalment és difícil que ens puguem aturar per pair tot allò que passa, des del passat 20 de setembre, literalment ja no disposem d’aquest petit espai de reflexió.

Com sospitàvem, les detencions i la intervenció política de la Generalitat d’ara fa dues setmanes eren l’inici de tot plegat. A partir d’aquell dia i dels fets que ja vam condemnar des de Decidim Vila-seca, la precipitació de tot plegat ha estat un fet. Hem normalitzat i passat per alt les nombroses ingerències i atacs que provenien de l’estat, que han estat moltes i diverses. Però diumenge passat, dia 1 d’octubre, la repressió sense mesura ni aturador de centenars de votants pacífics (que no manifestants violents) va fer arribar el conflicte al seu clímax. Vam veure com afloraven de forma definitiva, nítida i clara els tics franquistes d’un aparell estatal hereu de la dictadura que va assotar el nostre país durant quaranta anys. Catalunya ha estat sempre el motivador i l’atiador de campanyes bèl·liques i de repressió a la península i, un cop més, quan hem aixecat la veu per fer-nos sentir hem tornat a rebre una resposta violenta des de l’altra banda de l’Ebre. Condemnem de forma explícita els atacs policials contra la nostra població, la qual va sortir al carrer per expressar-se de forma pacífica i democràtica. És una vergonya que en ple segle XXI el govern espanyol actuï com un estat totalitari decimonònic. És una vergonya que la Unió Europea doni una resposta tèbia als fets ocorreguts diumenge passat. El dia 1 d’octubre Catalunya es va manifestar sobre quina vol que sigui la seva relació amb la resta de l’estat. Arribarà el dia que també ho farem respecte quina volem que sigui la nostra relació amb l’ens europeu.

El nostre poble no se’n va escapar de la visita d’un escamot policial, d’un dels esquadrons de la por format per un centenar llarg de guàrdia civils. Sigui dit de pas, animats i recolzats per un grup de persones, espectadors actius de la representació. Per fortuna, no vam haver de lamentar cap incident més enllà del robatori d’una urna amb 174 vots, 174 desitjos de vila-secans i vila-secanes de construir un país millor. Tret d’aquest incident, la jornada va discórrer amb la normalitat que caracteritza una jornada electoral com tantes hem viscut des de la “instauració de la democràcia”.

Lamentablement hem de denunciar també el discurs del monarca espanyol de dimarts al vespre. Lluny de buscar rebaixar la tensió i actuar com a mediador, lluny de posar pau com a cap d’estat i representant de tots els ciutadans d’aquest estat, es va limitar a tirar gasolina al foc. Va subscriure el discurs i l’argumentari del govern espanyol, va renyar els catalans i es va posar al costat d’una part de la ciutadania, erigint-se’n representat i protector, donant el seu beneplàcit a qualsevol nova acció de repressió que es plantegi contra el nostre país i la seva gent (tinguin el pensament que tinguin). Si aquest home ha renunciat a l’única tasca que realment podia dur a terme en benefici dels seus súbdits, no serem els catalans qui li traurem les castanyes del foc. Sembla ser que a Espanya, la responsabilitat del càrrec és inversament proporcional a la responsabilitat personal de qui l’ocupa.

L’activitat política municipal n’ha patit les conseqüències de tota aquesta situació, com no podia ser d’altra manera. La situació ha estat i és excepcional, i davant dels fets que hem viscut, i els que segurament encara ens queden per viure, no podem ni tan sols intentar donar una imatge de normalitat. Els càrrecs electes estem al servei de la ciutadania, al seu costat, i més en moments tan transcendentals com els actuals. I ara mateix la tasca que se’ns encomana és aquesta, aquestes són les nostres funcions, i més quan és el mateix poble el primer en donar el pas i sortir al carrer sense complexos, per reclamar respecte pels seus drets més fonamentals.

Catalunya ha de fer el seu camí, el qual, dia que passa, queda més clar.

 

Signat per un català de mal, sediciós i no sé quantes barbaritats més

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *