Els jocs de la vergonya

Albert Llop

Albert Llop

Criminòleg, Màster en Direcció Estratègica de Seguretat, i doctorand en Dret i Ciència Política. En l'àmbit municipal participo en diverses entitats com els Xiquets de Vila-seca, el Ball de Diables i el Casal Popular El Rebotim. Amant de la muntanya i el mar.

Des del moment en què “Tarragona 2017” va ser escollida el 2011 per celebrar els Jocs del Mediterrani, vaig dir que aquesta competició ni la coneixia ni li interessava a ningú. Però bé, ens van acceptar la candidatura i per tant podia ser una bona oportunitat; en primer lloc, per promocionar la ciutat; en segon lloc, per implicar el teixit esportiu local i la canalla de la pròpia ciutat i rodalies, i finalment per a que la ciutadania se la fes seva.

Evidentment, res d’això ha passat. Ja al 2015 s’anava amb retard amb les obres i, per tant, perillava la pròpia competició. Al 2016 es va confirmar que algunes instal·lacions no estarien acabades i que, en conseqüència, no se celebrarien els Jocs del Mediterrani l’any següent, per la qual cosa s’aplaçaven fins al 2018. Això, per a mi, ja és motiu suficient per demanar alguna dimissió. Però va, seguim, que amb un any més de marge segur que podem preparar-ho millor i “petar-ho” internacionalment.

Però arriba la inauguració i l’estadi del Nàstic fa pena. En primer lloc, no s’arriba ni a la meitat de l’ocupació a les grades, fet suficientment greu ja d’entrada. Ni una sola referència la cultura tarragonina ni a la catalana. Ens dediquem exclusivament a posar unes ruïnes al centre i au, això és tot. Cap esment a la Tàrraco romana, ni a la cultura popular catalana… Tarragona, territori casteller i no se’n fa ni esment! Ni cap encesa de diables, ni cap dansa popular, res. La inauguració s’hagués pogut fer a qualsevol altre punt de l’estat i ni ens n’haguéssim adonat. Això sí, de militars els que vulguis, el porta-avions al port per a poder allotjar l’aviació i el paracaigudista que va fer l’enorme entrada al camp, i amb el rei a la llotja. I per no parlar del caràcter clarament polític que va tenir l’acte: ni una senyera, ni una estelada. Sospitós si més no.

I això no acaba aquí, perquè penses: “Buf, això ja no pot anar a pitjor. Ja hem fet prou el ridícul, ara només pot millorar la cosa”. I pam! Et trobes que els jutges no cobren, que les esportistes s’han de repartir elles les medalles perquè no hi ha autoritats o cantar els himnes perquè no sonen per megafonia, o que un cotxe oficial dels jocs atropella un nen i el seu conductor triplica la taxa permesa d’alcohol, o que s’enfonsen pistes de bàsquet i s’han de suspendre les competicions, o que no fan les acreditacions a temps, o que no hi ha espectadors a les competicions… Però ep, quan li pregunten a Ballesteros sobre això, només se li acudeix culpar als voluntaris. Zero autocrítica. Ara, que també és cert que si fes autocrítica hauria de dimitir automàticament. En fi…

I sincerament, que obrin portes ara o que posin pedaços a un pantaló trinxat ja m’és igual a aquestes altures. Això havia de ser un projecte de ciutat, del territori, amb la participació dels clubs esportius i de la seva canalla, i la col·laboració de la gent.

I, personalment, m’agradaria que al proper ple d’aquest divendres s’aprovés per unanimitat demanar responsabilitats i dimissions, com a Ajuntament, als organitzadors d’aquest nyap. Poblet i PSC inclosos. Fent autocrítica i sense protegir als seus col·legues de Tarragona.

Ballesteros, per dignitat, dimiteix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *