El Govern de l’orgull
Costa molt reflexionar amb la calma i perspectiva necessàries el que va passar en l’últim Ple del mes de juny al nostre Ajuntament, després que l’equip de govern tombés totes les mocions proposades pels grups de l’oposició.
I quan diem totes vol dir 9 mocions! Tan diverses que anaven des de la proposta per arreglar i senyalitzar els camins municipals fins a la reconstrucció de l’Estadi Municipal de forma participativa, passant per fer cursos per a joves en la utilització d’equips de reanimació cardiopulmonar, fer un Pla Local d’habitatge, regular les subvencions o permetre la música en directe.
En referència a les mocions presentades per Decidim, va quedar demostrat que cal una actuació integral i urgent en la xarxa de camins municipals, per a millorar-ne el manteniment, la divulgació, la conciliació d’activitats i la recuperació dels vials històrics, però que això no toca i menys encara si ve d’una proposta de l’oposició. Com els nens petits: “cal fer-ho però ho faré quan jo vulgui per demostrar que ho faig perquè vull i no perquè m’ho hagis dit tu”. Així ens va.
Igualment passa amb l’Estadi Municipal, en un estat lamentable gràcies a la deixadesa de molts anys de no fer-hi cap manteniment i, a més, negant la participació oberta a la resta de grups, entitats i ciutadania en general al projecte de reconstrucció del mateix. Com podem deixar el projecte a les seves mans i al seu criteri si quan han tingut l’oportunitat i la responsabilitat de mantenir-ho l’Estadi ha acabat en una situació lamentable? On és la fiabilitat que tan pregonen?
La conclusió és simple: Les propostes de l’oposició són bones però l’orgull no ens permet acceptar-les.
Governar des de l’orgull és un error, una anomalia pròpia d’aquell que, 25 anys després, perd la perspectiva i es pensa que el poble és seu, que ell és infal·lible i que la discrepància sempre és per equívoc de l’altre i, per tant, una pèrdua de temps escoltar-la i, encara més, posar-la en valor. En un món que camina inequívocament cap al coneixement i treball col·lectiu, l’Alcalde de Vila-seca insisteix a gestionar el municipi en solitari i carregant contra molins de vent.
Visca la democràcia!!