Després de la COVID-19

Josep Forasté

Josep Forasté

Portaveu del Grup Municipal Decidim Vila-seca - Acord Municipal. Casat i amb dos fills. Graduat en Administració i Direcció d’Empreses per la UOC. He estat graller de la Colla Gegantera, sóc del Ball de Diables, he participat molts anys a Els Pastorets i formo part del grup de teatre La Tramoia. Vaig participar activament en les consultes populars amb Vila-seca Decideix i sóc membre actiu de la territorial de l’ANC a Vila-seca.

La crisi sanitària del COVID-19 ha posat de manifest una crisi econòmica devastadora, que ha colpit de ple les persones, famílies i empreses més vulnerables del nostre entorn.

Sense entrar en el debat sobre les causes de la crisi, que segurament donaria per diversos posts i tampoc en trauríem l’aigua clara (no hi ha receptes màgiques en una economia on bona part dels seus actors fan trampes per manipular-la), des de Decidim Vila-seca – AM estem convençuts que, després d’un pla de xoc “keynesià” que traslladi les tensions financeres de les empreses i ciutadania a les institucions, caldran noves receptes i plantejaments, si volem sortir d’aquesta roda de hàmster de la precarietat on sempre paguen la factura els mateixos:

  • Renda bàsica garantida
  • Responsabilitat social col·lectiva (empreses incloses)
  • Equilibri i sostenibilitat com a principis bàsics d’un nou model
  • Ecologisme i feminisme aplicat a tots els àmbits de l’economia
  • Institucions públiques (totes) al servei, només, de l’economia productiva on es genera valor afegit real
  • Banca pública de servei i limitació en les activitats financeres no productives: limitacions a l’especulació
  • Conscienciació sobre el consum “innecessari”
  • I educació, educació i més educació

I més enllà dels titulars que sempre queden bé, aquest camí passa per entendre que els recursos son limitats (com diu la pròpia definició d’economia) i probablement caldrà fer algun pas enrere en aquest món globalitzat, per poder agafar un camí diferent en una direcció més adequada, impulsant el consum i la producció de proximitat, garantint a tota la ciutadania uns mínims vitals, enfocant la majoria de recursos en educació, cures i sanitat, i reconvertint les institucions públiques en serveis d’acompanyament d’empreses i ciutadania i no les màquines de recaptació i repressió en què s’han convertit.

Però la crisi per la COVID-19 ja la tenim aquí, afecta persones i empreses reals del nostre entorn i cal actuar ja: Què fareu des de l’Ajuntament?

Doncs cal ser honestos a l’hora de respondre aquest pregunta i explicar que, sense canvis legislatius a nivell estatal, l’Ajuntament està lligat de mans en molts àmbits i, més enllà dels recursos que pugui disposar, tampoc els pot aplicar com voldria o gran part de la ciutadania demana: els impostos no es poden modificar i no admeten ni tan sols subvencions fora dels àmbits previstos per la llei, les taxes serveixen per pagar uns serveis dels que no es pot prescindir i per llei estan vinculades al cost d’aquests serveis, per tant no hi ha aire marge i la subvenció a empreses o ciutadania de Vila-seca amb transferències directes és inclús inconstitucional, doncs discrimina per raó d’origen, i per tant, cap d’aquestes mesures passaria ni el primer filtre de la intervenció municipal.

Però sí que podem insistir amb més recursos en aquelles accions i polítiques que ja es fan i que la llei estableix com d’àmbit municipal, com són, entre d’altres:

  • Incrementant considerablement la dotació en foment de l’ocupació (subvenció a empreses) i plans d’ocupació directa
  • Augmentant els recursos disponibles des de serveis socials per garantir que banc d’aliments, beques menjador, ajuts de pagament al lloguer, l’aigua i/o la llum, poden respondre a les noves necessitats sobrevingudes
  • Actualitzant i millorant la formació gratuïta en tots els sentits: més formació, més variada i més especialitzada, sobretot en competències digitals i “noves ocupacions”
  • Elaborant i desenvolupant el Pla de Dinamització Comercial i Econòmic del municipi i disposar ja els recursos per aplicar les accions que se’n derivin sense demores
  • Eliminant algunes taxes que directament carreguen contra els sector més afectats com, per exemple, la Taxa d’ús de la via pública amb taules i cadires
  • Facilitant l’ajornament i el prorrateig dels impostos municipals més imminents, postposant la pressió fiscal més immediata i modificant impostos futurs per reduir-la
  • Desenvolupant inversions directes en turisme o àmbit digital que permetin arribar a nous sectors i àmbits actualment poc presents al municipi

Malauradament, aquelles mesures més efectives com les rendes de ciutadania, les transferències de capital a fons perdut per lluitar contra els efectes econòmics de la COVID-19 o la reducció dràstica de la pressió fiscal a les rendes més baixes i a les Pimes, no només escapa completament de l’àmbit competencial de les institucions municipals, sinó que els ajuntaments veuen bloquejat qualsevol intent per actuar en aquest sentit. Qui ho pregoni a xarxes o mitjans, simplement, menteix.

I aquesta és una de les realitats que fan encara més dramàtica la situació al nostre país, davant de situacions de necessitat generalitzada, Ajuntaments i regidors, institucions i persones que són a peu de carrer i viuen i veuen les situacions personals en primera persona, haurien de poder fer la primera i més efectiva de les respostes. En canvi són les que a la pràctica tenen les mans més lligades. I és que gestionar i repartir misèria no és fàcil quan qui prenen les decisions i fan les lleis són els més miserables de tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *