Després de la COVID-19
Josep Forasté
La crisi sanitària del COVID-19 ha posat de manifest una crisi econòmica devastadora, que ha colpit de ple les persones, famílies i empreses més vulnerables del nostre entorn.
Sense entrar en el debat sobre les causes de la crisi, que segurament donaria per diversos posts i tampoc en trauríem l’aigua clara (no hi ha receptes màgiques en una economia on bona part dels seus actors fan trampes per manipular-la), des de Decidim Vila-seca – AM estem convençuts que, després d’un pla de xoc “keynesià” que traslladi les tensions financeres de les empreses i ciutadania a les institucions, caldran noves receptes i plantejaments, si volem sortir d’aquesta roda de hàmster de la precarietat on sempre paguen la factura els mateixos:
- Renda bàsica garantida
- Responsabilitat social col·lectiva (empreses incloses)
- Equilibri i sostenibilitat com a principis bàsics d’un nou model
- Ecologisme i feminisme aplicat a tots els àmbits de l’economia
- Institucions públiques (totes) al servei, només, de l’economia productiva on es genera valor afegit real
- Banca pública de servei i limitació en les activitats financeres no productives: limitacions a l’especulació
- Conscienciació sobre el consum “innecessari”
- I educació, educació i més educació
I més enllà dels titulars que sempre queden bé, aquest camí passa per entendre que els recursos son limitats (com diu la pròpia definició d’economia) i probablement caldrà fer algun pas enrere en aquest món globalitzat, per poder agafar un camí diferent en una direcció més adequada, impulsant el consum i la producció de proximitat, garantint a tota la ciutadania uns mínims vitals, enfocant la majoria de recursos en educació, cures i sanitat, i reconvertint les institucions públiques en serveis d’acompanyament d’empreses i ciutadania i no les màquines de recaptació i repressió en què s’han convertit.
Però la crisi per la COVID-19 ja la tenim aquí, afecta persones i empreses reals del nostre entorn i cal actuar ja: Què fareu des de l’Ajuntament?
Doncs cal ser honestos a l’hora de respondre aquest pregunta i explicar que, sense canvis legislatius a nivell estatal, l’Ajuntament està lligat de mans en molts àmbits i, més enllà dels recursos que pugui disposar, tampoc els pot aplicar com voldria o gran part de la ciutadania demana: els impostos no es poden modificar i no admeten ni tan sols subvencions fora dels àmbits previstos per la llei, les taxes serveixen per pagar uns serveis dels que no es pot prescindir i per llei estan vinculades al cost d’aquests serveis, per tant no hi ha aire marge i la subvenció a empreses o ciutadania de Vila-seca amb transferències directes és inclús inconstitucional, doncs discrimina per raó d’origen, i per tant, cap d’aquestes mesures passaria ni el primer filtre de la intervenció municipal.
Però sí que podem insistir amb més recursos en aquelles accions i polítiques que ja es fan i que la llei estableix com d’àmbit municipal, com són, entre d’altres:
- Incrementant considerablement la dotació en foment de l’ocupació (subvenció a empreses) i plans d’ocupació directa
- Augmentant els recursos disponibles des de serveis socials per garantir que banc d’aliments, beques menjador, ajuts de pagament al lloguer, l’aigua i/o la llum, poden respondre a les noves necessitats sobrevingudes
- Actualitzant i millorant la formació gratuïta en tots els sentits: més formació, més variada i més especialitzada, sobretot en competències digitals i “noves ocupacions”
- Elaborant i desenvolupant el Pla de Dinamització Comercial i Econòmic del municipi i disposar ja els recursos per aplicar les accions que se’n derivin sense demores
- Eliminant algunes taxes que directament carreguen contra els sector més afectats com, per exemple, la Taxa d’ús de la via pública amb taules i cadires
- Facilitant l’ajornament i el prorrateig dels impostos municipals més imminents, postposant la pressió fiscal més immediata i modificant impostos futurs per reduir-la
- Desenvolupant inversions directes en turisme o àmbit digital que permetin arribar a nous sectors i àmbits actualment poc presents al municipi
Malauradament, aquelles mesures més efectives com les rendes de ciutadania, les transferències de capital a fons perdut per lluitar contra els efectes econòmics de la COVID-19 o la reducció dràstica de la pressió fiscal a les rendes més baixes i a les Pimes, no només escapa completament de l’àmbit competencial de les institucions municipals, sinó que els ajuntaments veuen bloquejat qualsevol intent per actuar en aquest sentit. Qui ho pregoni a xarxes o mitjans, simplement, menteix.
I aquesta és una de les realitats que fan encara més dramàtica la situació al nostre país, davant de situacions de necessitat generalitzada, Ajuntaments i regidors, institucions i persones que són a peu de carrer i viuen i veuen les situacions personals en primera persona, haurien de poder fer la primera i més efectiva de les respostes. En canvi són les que a la pràctica tenen les mans més lligades. I és que gestionar i repartir misèria no és fàcil quan qui prenen les decisions i fan les lleis són els més miserables de tots.
