Ceguera voluntària

Josep Forasté

Josep Forasté

Portaveu del Grup Municipal Decidim Vila-seca - Acord Municipal. Casat i amb dos fills. Graduat en Administració i Direcció d’Empreses per la UOC. He estat graller de la Colla Gegantera, sóc del Ball de Diables, he participat molts anys a Els Pastorets i formo part del grup de teatre La Tramoia. Vaig participar activament en les consultes populars amb Vila-seca Decideix i sóc membre actiu de la territorial de l’ANC a Vila-seca.

Molta és la literatura que descriu el que podríem definir com la ceguera voluntària, que vindria a ser el fet no veure allò que no volem veure, ja sigui de manera conscient o inconscient. En aquest sentit, Margaret Heffernan reflexiona sobre la necessitat de mantenir “oberta” la mirada dels nostres infants i com, a mesura que ens fem grans, anem desenvolupant aquesta ceguera fruit de la nostra experiència i els nostres prejudicis. Un efecte semblant es descriu al llibre El punt cec del Daniel Goleman. També són molt recomanables una conferència TED de la mateixa Heffernan (enllaç) o aquest vídeo de Youtube sobre la manipulació en l’àmbit del màrqueting (enllaç), per reflexionar una mica sobre els efectes d’aquest mal, més comú del que pot semblar.

Però si ens hi fixem una mica, trobem infinitat d’exemples d’aquest “efecte” en el nostre dia a dia, especialment en l’àmbit de la política, on sembla que s’ha fet virtut de quelcom que s’hauria de combatre per principis, prèviament a l’acceptació de la més mínima responsabilitat pública.

Així doncs, trobem ceguera voluntària quan tots els governs europeus s’exclamen i es mobilitzen davant del drama humanitari de l’Aquarius i els més de 600 migrats que malviuen acaramullats a la coberta, però no han fet res per evitar que la Mediterrània sigui la “mar de la mort”, negant els milers de vides que hi moren cada dia intentant assolir alguna mena de futur. Simplement no els veuen, com tampoc veuen el comerç de la guerra ni l’espoli comercial i natural que fomenten aquestes grans migracions.

També és ceguera voluntària la manca d’empatia entre “bàndols” que ens ha deixat el procés català als carrers dels nostres pobles i ciutats; ningú veu les raons dels altres, no sigui cas que ens facin trontollar per dins. La nostra ment, sempre atenta a facilitar-nos la vida, accepta, processa, classifica i ordena tot allò que s’esdevé davant dels nostres ulls en funció de les nostres creences, valors i “veritats”; en certa manera, tothom procrastina de forma habitual sense ser-ne conscient.

Però tampoc cal anar tan lluny per visualitzar la ceguera voluntària. En són exemples l’actitud del nostre alcalde quan es nega a recuperar la FiM argumentant que és un tema caduc, quan s’entesta a contradir o censurar una moció al plenari que pretenia regular la convivència a nivell de carrer, argumentant que aquest és un debat innecessari ja que a Vila-seca no hi ha cap incident remarcable, quan neguem la delinqüència rural titllant-la de casos aïllats, quan presumim d’impulsar la cultura amb festes gastronòmiques a preus prohibitius que no tenen res a veure amb la tradició i la realitat del nostre municipi, quan ens neguem a assumir la responsabilitat directa dels serveis socials municipals, quan condemnem les iniciatives de les entitats del municipi amb pressupostos de misèria i un suport municipal de mínims que només busca cobrir l’expedient, i tants altres “quans” que no verbalitzo en aquest post per no marejar al lector.

Quan una persona decideix fer política posant-se al servei del poble, hauria de tenir els ulls més oberts que mai. Potser tants anys a la mateixa cadira han afavorit aquesta ceguera i caldria un reflexió sincera, a no ser que ja ens estigui bé no veure allò que no ens agrada, ens incomoda o no sabem afrontar, però, a aquest pas, acabarem necessitant un gos pigall per passejar per qualsevol racó del poble.. Aleshores tindrem múltiples “pipicans” segur.

Un comentari a "Ceguera voluntària"

  • 20/06/2018 a 09:04
    Permalink

    Utilitzes la ploma com un floret, precisa, elegant ; però no per això menys tallant. No conec prou bé la realitat concreta dels afers que refereixes però, coneixen-te, sé que són tal com dius. Conserva la mirada. I l’atreviment de voler veure

    Respòn

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *