La Canaleta: quan s’apaguen els llums

Josep Forasté

Josep Forasté

Portaveu del Grup Municipal Decidim Vila-seca - Acord Municipal. Casat i amb dos fills. Graduat en Administració i Direcció d’Empreses per la UOC. He estat graller de la Colla Gegantera, sóc del Ball de Diables, he participat molts anys a Els Pastorets i formo part del grup de teatre La Tramoia. Vaig participar activament en les consultes populars amb Vila-seca Decideix i sóc membre actiu de la territorial de l’ANC a Vila-seca.

La Canaleta és una escola “diferent” al municipi de Vila-seca.

Un projecte innovador que ja es va diferenciar en la seva construcció, amb un disseny excepcional i una estructura feta exclusivament de fusta, que suposava un pas endavant en obra pública sostenible.

En l’àmbit educatiu, La Canaleta va arrencar com un projecte de Comunitat d’Aprenentatge, un plantejament també innovador i modern que significava una evolució del sistema “clàssic” d’ensenyament de la resta de centres del municipi.

Sense desmerèixer ningú i amb permís de la resta d’escoles del municipi, la joia de la corona del moment de la que l’Ajuntament va presumir (i presumeix) ostensivament cada cop que algun reconeixement els en dona ocasió, començant per la precampanya de les ja llunyanes municipals del 2015.

Però aquesta atenció de l’equip de Govern, ràpid a sortir a la foto quan les mirades s’han posat en el projecte, ha desaparegut ràpidament quan els llums s’han apagat, deixant en la foscor i l’oblit aquells aspectes menys lluïts, fins al punt de desatendre algunes necessitats bàsiques que són un clam de tota la Comunitat d’Aprenentatge de la Canaleta:  

  • Les mancances urbanístiques de l’entorn ha fet que l’escola tingui una entrada principal on conviuen perillosament cada dia vehicles i canalla i que algun dia ens donarà un disgust greu, alhora que l’entrada secundària, molt necessària en temps de pandèmia, es troba en estat precari i sense urbanitzar, el que la fa impracticable cada cop que cauen quatre gotes. Aquesta problemàtica ja la vam denunciar el 2017 i no s’ha fet res al respecte.
  • Pel motiu que sigui, el sistema de calefacció és insuficient i genera un problema greu de climatització al menjador de l’escola en episodis de fred intens, com hem patit recentment, i que és especialment dramàtic amb la necessitat de ventilar l’espai de forma recurrent, com es recomana des del Procicat. 
  • I per reblar el clau, a l’hora de sectoritzar la zona d’esbarjo per les mesures anti-Covid, s’han disposat tanques metàl·liques en lloc de plàstic, amb el risc que això comporta en cas de vent intens, com passa en el moment que escric aquestes línies.

Com a persona amb responsabilitats públiques directes, estic segur que no hi ha deixadesa per part del govern municipal, però sí una excessiva predisposició en atendre allò on estan posats els llums, en allò que els permeti visibilitzar-se, oblidant-se d’aquelles necessitats que els aporten menys ressò o evidencien errors.

Esperem que aquestes línies, així com la feina i gestions fetes directament amb l’equip de govern, serveixin per situar de nou el focus damunt l’escola i provoqui la necessària atenció i les solucions que es mereixen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *