Avui pròrroga, a l’octubre penals

Robert Rodríguez

Robert Rodríguez

Portaveu adjunt de Decidim Vila-seca. Vaig néixer a Vila-seca el 1973. Casat i pare de dues filles, sóc Diplomat en Ciències Empresarials i Llicenciat en ADE per la URV, API i Administrador de Finques, activitat que desenvolupo en el municipi. Estic vinculat a diverses associacions de Vila-seca, com El Pont de Fusta, el Ball de Diables, la Secció de Muntanya de l’AC o el grup de teatre La Tramoia. També exerceixo com a actor de cinema i teatre amb altres companyies de Tarragona i Barcelona. Vaig ser un dels impulsors de Vila-seca Decideix l’any 2010.

Sembla mentida, però ja estem ultimant els darrers dies de juny. I això, políticament, significa que ens trobem immersos en dies de comissions, reunions i ple.

Vivim en un poble que, per la seva dimensió, genera contínuament accions de govern, propostes i actuacions i, encara que no ho sembli, totes tenen la seva importància, el seu transfons i les seves conseqüències per al conjunt de la població.

Aquesta setmana, en la comissió de serveis al territori ens hem trobat sobre la taula una desagradable sorpresa. Mesos enrere es convocava el concurs corresponent a la concessió per a l’explotació tant de l’edifici que ocupa la coneguda discoteca Pacha com dels locals coneguts popularment com a Pineda Drink (quan escric aquest nom no puc deixar de pensar en el poc encert, la poca idoneïtat i la poca sensibilitat que va regnar en el bateig de la criatura). La qüestió és que la primera va anar com una seda: simplement es va tornar a presentar la concessionària actual amb un nom diferent, ja que el fet de mantenir un deute amb el nostre consistori li impedia pugnar pel negoci, i de seguida ho vam tenir aclarit. El problema (o problemes) van venir amb la segona i tota una sèrie d’al·legacions creuades entre els diferents licitadors, perquè un no tenia una cosa i a l’altre n’hi mancava una altra. L’adjudicataria actual es tornava a presentar per renovar el contracte però, a més, els socis d’aquesta empresa ho van fer també a través d’una nova societat, amb una proposta econòmica molt a la baixa per assegurar-se el tret. Total, que hi va haver queixes per part de la resta de competidors, que no veien amb bons ulls una rebregada d’aquestes característiques a la llei de contractació pública. Però vaja, la resta tampoc estaven lliures de culpa, perquè resulta que uns havien canviat l’objecte social de l’empresa per poder-s’hi presentar però s’havien oblidat d’elevar-ho a document públic o de registrar els canvis al Registre Mercantil. En definitiva, hem tingut tots els bufets d’advocats de Barcelona redactant al·legacions a tort i a dret durant dies per mirar d’enfonsar l’adversari i endur-se el premi. Arribats a aquest punt, la solució salomònica aplicada ha consistit en passar el mort a la Taula de Contractació de la Generalitat de Catalunya perquè interpreti la llei de forma unívoca i prengui una decisió al respecte. Mentrestant se’ns plantejava el problema de què fer durant la temporada que aquests dies encetem. Per una banda, l’anterior concessió ja havia finalitzat, però per l’altra no hi havia guanyador del concurs encara, així que ningú tenia dret a aixecar persianes. Ja sabem que amb les coses de palau val més asseure’s i és altament probable que la Generalitat no es manifesti la setmana vinent… ni l’altra… ni l’altra… i ves que no s’hi posin fins passada la Diada. Finalment, s’ha decidit prorrogar l’actual adjudicataria la concessió que ostentava, fins a final de novembre, per tal d’evitar la mala imatge que hauria suposat tenir tot aquell frontal de locals d’oci tancats durant tot l’estiu… o més. És a dir, en certa manera es premia aquell que ha actuat de mala fe.

En conclusió, doncs, una cosa que tenim apamada, que són faves comptades i que ens hi hem posat amb temps, s’ha enredat i de quina manera. Quan tothom pensaria que se n’ha après i que es procurarà que no torni a passar res semblant… resulta que no és així. El mes d’octubre pròxim finalitza una altra concessió per a l’explotació d’un servei municipal com són les piscines. Preguntat al govern en quin punt es troba aquest procés de convocatòria d’un nou concurs, la resposta ha estat que encara s’està ultimant el plec de clàusules administratives que han de regir el procés de selecció (perdó?) i que si no es tenen a punt amb temps suficient (és broma? estem finalitzant el mes de juny, som a l’estiu!) es prorrogarà l’actual concessió el temps necessari (vaja, hi hem trobat gust en això de la pròrroga! mentre no haguem d’anar als penals!). Però després d’aquest primer sentiment barreja d’incomprensió i d’indignació, un reflexiona i pensa que és normal. Mires enrere per recordar el dia de la inauguració d’aquest espai i te n’adones que han passat quinze anys. I és que el temps passa volant que ni te n’adones i et queden els concursos per organitzar.


Actualització:

I el gol d’or:

Tal i com deia aquell simpàtic ratolí de dibuixos animats: no se vayan todavía amigos, aún hay más.

Després de rebre la documentació relativa al ple de juny una nova sorpresa apareix davant dels nostres ulls en passar pàgina. A últim d’aquest mes finalitza la darrera de les dues pròrrogues que preveia el contracte per a la concessió de l’explotació dels aparcaments municipals. Doncs bé, això es resol notificant a la concessionària si té interès en continuar amb l’explotació fins que es trobi una altra empresa que hi pugui estar interessada, la concessionària respon que sí i solucionat. Aquí pau i després glòria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *